Criat a les zones rurals al voltant de la ciutat de Vilafranca del Penedès des del segle XVI, l’ànec mut presenta una carn de gran qualitat, menys greixosa i amb una pell molt fina.
El clima suau, amb l’acció del vent que baixa pel riu Llobregat, combinat amb les brises marines fan que la Carxofa del Prat, cultivada al Parc Agrari del Baix Llobregat, presenti unes característiques immillorables: Fresca, intensa, gustosa, suau i poc aspre al paladar.
Recollides a les profunditats del Parc Natural del Montseny, situades a una alçada de 900 metres, les castanyes de Viladrau s’han convertit en el producte per excel·lència de la tardor a la zona.
Fàcilment identificable pel seu color vermell intens i brillant, la llonganissa de Vic deixa perfectament visible, al tall, els petits daus de greix i el pebre en gra que integren la tradicional composició d’aquest producte.
Fruit d’una espècie única i autòctona d’oliveres de la comarca del Bages que s’ha anat recuperant durant els últims anys, l’oli varietat Corbella és més madur, presenta un gust més dolç i té un color més groc que altres varietats.
Cultivat íntegrament en terreny de secà, argilós i molt calcari, a l’Alt Penedès, el préssec de seca d’Ordal compta amb unes qualitats i característiques difícils de trobar en altres préssecs.
Amb un gust més suau que el de l’albergínia negra, aquesta varietat particular de les terres del Bages amaga una carn melosa i d’agradable textura al paladar sota la seva pell blanca característica.
Originari d’Amèrica, i introduït a Europa al segle XVI, el blat de moro escairat es caracteritza pel seu color blanc, a causa del procés de treure la pellofa del cereal: l’escairament.
Recuperat per un agricultor del Lluçanès, el blat forment, una varietat autòctona tradicional més digerible i d’alta qualitat, el podem trobar en pa, cervesa i blat escairat.
Elaborats amb farina, sucre, mantega, llevat, oli, ous i matafaluga, els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça arrelada al territori des de fa segles. De fet, se’n té documentació de l’any 1770.
Elaborada amb menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre, la botifarra terregada és un embotit natural, autòcton del Vallès Occidental, característic de la cuina terrassenca de principis del segle XX.
Ric en iode, calci i fòsfor, el calamar, típic d’Arenys de Mar, és un cefalòpode molt apreciat i de primera qualitat pescat a la costa del Maresme, a una profunditat d’entre 20 i 30 metres.
Tradicionalment conreada a la comarca d’Osona, la carbassa del ferro és una varietat molt apreciada a la zona, idònia per menjar estofada. Presenta un característic color taronja en el seu interior, i tonalitats més verdes i pàl·lides amb taques de color rovellat a l’exterior.
De forma allargada i amb un predominant color violeta en la pell exterior, la ceba vigatana destaca pel seu gust dolç i intens. Identificada com una de les millors varietats de la ceba per escalivar, es consumeix també en amanides a causa de la seva intensitat i la seva dolçor.
Caracteritzat per la seva mida reduïda i per aportar un sabor molt gustós i ser de cocció ràpida, aquesta varietat de cigró deu el seu nom a la vila osonenca d’Oristà, on ha estat tradicionalment cultivat. De pell molt fina, es comercialitza en petites quantitats, fet que permet mantenir la seva alta qualitat intacta.
Més petit que el cigró comú i de pell llisa, el cigronet de l’Anoia té un gust delicat i una textura untuosa. La sensibilització de la pagesia de la comarca ha permès recuperar el seu cultiu, basat en tècniques manuals.
Amb un gust que compagina la dolçor i l’acidesa, la cirera d’en Roca és un fruit molt apreciat per la duresa i resistència de la seva carn. La reconeixem per presentar un to groc pàl·lid i per la seva forma de cor rodó. La seva textura és fina, i el capoll verd i gruixut.
Elaborada amb pasta de full, farcida de crema i recoberta de massapà i pinyons, la coca de Llavaneres ha esdevingut una de les postres més populars i apreciats de la comarca, i un producte típic de la vila maresmenca a la qual li deu el nom.
De gust i textura delicats, la col brotonera del Vallès és una varietat amb fulles allargades que té múltiples propietats nutritives. Deixada de cultivar a causa de l’aparició de noves varietat millorades i més productives, darrerament es va iniciar el projecte de recuperació de cultiu d’aquesta varietat de col als camps agrícoles del Vallès Occidental, a partir d’un rigorós procés de selecció i millora de les varietats conservades.
De fulles d’un color entre verd i blau, ovalades i amb un nervi central especialment gruixut, la col de Paperina del Vallès ofereix un gust suau i dolç. Originària del Vallès Occidental, el seu cultiu és delicat, ja que són molt vulnerables als ous de les papallones i és més petita que altres cols.
Amb fulles intensament verdes, primes i ondulades, i una textura llanosa, la col d’hivern del Moianès és la protagonista del baiaton, un plat de col i patata popular de la comarca del Moianès.
Sorgida arran de l'encreuament entre la col verda i la col de Pasqua, la col verda manresana té una tonalitat verdosa fosca. De dimensions mitjanes, és una varietat hivernal que destaca pel seu gust intens.
De mida més petita que la resta d’escaroles, la varietat perruqueta presenta un color verd clar i un gust sorprenentment dolç. Les seves propietats la fan menys amarga i amb fulles més tendres.
De gust suau i color verd fosc, i obtinguts de la col brotonera, els espigalls i brotons identifiquen dos moments del creixement d’aquesta planta que, tradicionalment, s’ha conreat als horts del Garraf.
Fàcilment identificables per la seva forma de ronyó aplanada i pel seu gust suau, fi i persistent, el fesol del Maresme, també conegut com a mongeta del ganxet es conrea a nombroses comarques de Catalunya, però només el que es produeix al Maresme, al Vallès Oriental i al Vallès Occidental té Denominació d’Origen Protegida (DOP).
De carn ferma i de color més fosc que l’habitual, el gall del Penedès es cria en plena llibertat durant onze setmanes, amb una alimentació natural rica en gra, fet que potencia el sabor de la seva carn.
Al bell mig del mar Mediterrani, en profunditats d’entre 600 i 900 metres, trobem la gamba vermella o rosada, típica de Vilanova i la Geltrú. La capital del Garraf compta amb el tercer port pesquer més important de Catalunya i s’ha especialitzat en la captura de la gamba.
De color vermell intens, amb un gust molt dolç i un punt d’acidesa, una textura carnosa i una aroma agradable. La maduixa del Maresme, a causa del microclima i l’orografia de la zona muntanyosa de la comarca, compta amb una qualitat envejable.
Principalment originària d’una varietat de cep blanca, el raïm de malvasia és menut i poc compacte. Amb el gra gros i una carn tendra, alberga dolçor i és aromàtic. Tot i provenir d’una varietat de cep blanca, també trobem una subvarietat negra, pel qual el raïm malvasia cedeix el nom a una àmplia gamma de vins blancs.
Un dels productes estrelles de la Catalunya central, el mató de Montserrat, elaborat amb llet d’ovella, de cabra o de vaca, són unes postres que ja s’elaboraven fa més de dos segles.
Autòcton i originari del municipi bagenc de Castellfollit del Boix, la mongeta de Castellfollit destaca per la seva textura fina i equilibrada, la seva pell brillant i ferma i per una bona resistència a la cocció.
De pell cremosa, de mida petita i amb una tendresa difícil de trobar en altres varietats de mongeta, la de Collsacabra és una mongeta molt apreciada pel sector gastronòmic però difícil de trobar.
Arrelada al Vallès i el Maresme, la Mongeta del ganxet és una varietat autòctona de mida mitjana i color blanc, característica per la seva forma arronyonada i plana, i amb un extrem amb forma de ganxo.
Terra de llegum des de fa més de cinc segles, la terra del Vallès Oriental acull fins a 22 varietats de mongeta. Provinents de l’entrada de mongetes d’Amèrica al segle XV, la diversitat dels llegums a la comarca vallesana ofereix un seguit de mongetes singulars.
Elaborat a partir d’olives provinents d’oliveres centenàries, l’oli d’oliva verge extra de la varietat “becarut”, també conegut com a oli becaruda, és autòcton de la localitat vallesana d’Ullastrell, i s’erigeix en un oli molt preuat pels grans gurmets a causa del seu gust característic.
Elaborada amb la varietat d’oliva Palomar o Olesana, l’oli d’Olesa de Montserrat es tracta d’un oli madur, equilibrat i mig afruitat. Conté un baix grau d’acidesa, només 0,15 graus i un alt contingut en àcid oleic que el fa més aconsellable a nivell cardiovascular. Tots aquests actius han fet que hagi obtingut la categoria comercial de Verge Extra.
L’olivera té un fort lligam amb l’àrea mediterrània on, es diu, va néixer fa 8.000 anys. Element intrínsec del paisatge del país, al Vallès Oriental hi predomina la varietat Vera, de gran cos, amb gust afruitat i amb múltiples propietats naturals.
Bescuit lleuger i esponjós per dins i torrat i suau per sobre, de gust poc dolç i textura flonja i tova. Es presenta emmotllat en porcions dins d’una capsa que l’identifica. El seu gust i la seva textura el fan un producte idoni per acompanyar-lo amb xocolata, cafè amb llet, o fins i tot suc de taronja.
Cultivades a les faldes del massís del Pedraforca, a més de 1.000 metres d’altitud, les patates de muntanya del Berguedà apareixen per l’època de Nadal. Presenten una textura més suculenta, i són ideals tant pel forn, com per coure o fregir.
Tradicional de la comarca d’Osona, i considerada originària de la Bretanya francesa, la del bufet és una patata tardana de secà, recuperada com a producte de la terra, sobretot, gràcies al Mercat de la Patata del Bufet de la vila d’Orís.
Cultivat en terrenys silicis i arenosos, originari del municipi maresmenc de Sant Andreu de Llavaneres, aquesta varietat de pèsol es caracteritza per presentar un sorprenent gust dolç, fet que el fa un producte molt apreciat en la gastronomia.
Provinent de la Vall de Lord, a cavall entre la comarca del Berguedà i la del Solsonès, el pèsol negre es va començar a cultivar fa més de tres segles. Es tracta d’una lleguminosa produïda en quantitats reduïdes i en zones muntanyoses en descens.
Amb un plomatge ros fosc i unes potes de color blau pissarra, el pollastre del prat, es cria a l’aire lliure i s’alimenta amb un 80% de cereals, fet que li atorguen un gust més pronunciat i una carn més tendra.
Elaborada amb carn magra de porc, i amanida amb sal i pebre, la somalla és un embotit sec de la família dels madurats, com la llonganissa o el fuet. Proteïnes d’alta qualitat i el greix de porc són els seus principals components.
Des de fa generacions la masia de Can Mandó, dins el Parc Natural de la Serra Collserola ha conservat la varietat de tomàquet.
Considerat una de les joies gastronòmiques del Maresme, el tomàquet pometa, de color vermell intens quan és madur, no conté ni un punt d’acidesa i és idoni per a les amanides.
Crescut amb les propietats que li origina el microclima de les valls del Montcau, al Bages, el tomàquet del Bages és una hortalissa delicada i de baixa productivitat que presenta un gust lleugerament dolç i refrescant.
Les terres del Vallès Oriental han esdevingut, històricament, lloc de conreu de tomàquets. Darrerament, un sector de la pagesia de la comarca ha recuperat diverses varietats amb l’objectiu d’incorporar-les progressivament als cultius dels productors de la zona.
Nascut de la cultura de la matança del porc a les cases de pagès del Vallès Oriental, capaç de mantenir intacte la seva elaboració artesanal, el ventre d’ossos és un embotit elaborat amb llengua, fetge, costella i algun retall de porc, sal i pebre.
Sorgit de vinyes conreades en àrees periurbanes, a prop del litoral barceloní, amb un clima humit i amb un sòl de fàcil drenatge que reté les radiacions solars, la història de la Denominació d’Origen Alella es remunta segles endins, propiciant vins blancs d’alta qualitat que basculen entre la tradició i la modernitat.
L’enoturisme als cellers de l’Anoia ofereix una oportunitat única de connectar amb la natura, la història i el món del vi. El vi ha tingut un paper important en la cultura i la història de la comarca durant segles.
El sòl i el clima del Bages propicia una gran varietat de vinyes, capaces d’oferir vins de diferents expressions, amb la frescor, l’amable concentració i la bona capacitat per envellir com a principals atractius dels vins de la comarca.
En el cor del Massís del Garraf, els nostres vins no només expressen la singularitat d'un paisatge, sinó que també formen part de la D.O. Penedès. Aquesta prestigiosa denominació subratlla el nostre compromís amb l'excel·lència i la tradició, connectant els nostres vins amb una herència vitivinícola reconeguda mundialment. La D.O. Penedès ens proporciona un marc de qualitat i autenticitat, assegurant que cada ampolla reflecteix el millor de la nostra terra i el nostre saber fer.
Durant molts anys el Vallès Occidental ha estat terra de vinya. Però la crisi provocada per la fil·loxera i el canvi de model econòmica del territori van fer recular de forma dràstica la superfície vitícola a la comarca. De mica en mica, les vinyes es tornen a obrir pas al Vallès.
Al bell mig de la depressió prelitoral catalana, amb les petites planes de la costa mediterrània a un cantó, i la serralada prelitoral a l’altre, amb un clima genuïnament mediterrani i unes terres profundes, ni molt arenoses ni massa argiloses, s’ubiquen, a l’Alt Penedès, més de 25.000 hectàrees de vinya que propicien l’elaboració de vins immillorables.