El model alimentari del segle XXI passa per ser més conscients del que mengem i per fer-lo sostenible. Així ho defensa Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, un centre de recerca dedicat a la innovacio tecnològica en cuina amb l'objectiu de millorar els hàbits alimentaris. Massanés ha defensat en l'espai de 'L'entrevista' que menjar productes locals "no és només qüestió de salut o de modes", sinó que és una "necessitat" vital per garantir "una mínima autonomia" de la nostra alimentació en el futur.
Massanés defensa "l'alimentació conscient" amb l'objectiu de fixar-nos en el que mengem perquè, assegura, "si gaudim del que mengem fins i tot mengem menys". En aquest sentit, Massanés assegura que assimilem "més i millor" els aliments que són de temporada i que, per tant, cal tornar a "recuperar" aquest tipus d'aliments en la nostra dieta, com també "recuperar la relació amb la natura". Tot a través d'un discurs "no medicalitzat" i a través de la ciència, que "ens ha d'ajudar a fer-ho millor" per tal que la relació amb la cuina "sigui més natural".
En aquesta visió de futur també és imprescindible la "sostenibilitat alimentària". Segons Massanés, el nostre consum diari s'ha d'equilibrar per "no carregar-nos el món", ja que cada any "llencem més del doble de menjar en bon estat del que necessitem mundialment". Una relació amb el menjar que ha de ser "més lògica i sostenible" amb l'objectiu "d'equilibrar" el nostre consum diari perquè "existeixi futur".
Un altre repte és el despoblament rural i la marxa de pagesos. "Quan no tinguem cap pagès i es pugui especular amb el menjar des de fora, ho passarem fatal. Hem de menjar local, de quilòmetre zero, hem de sortir del nostre ambit urbà per veure on neixen els nostres aliments. No només és una qüestió de salut, ni tendència, ni d'estil de moda, és una necessitat per continuar tenint una mínima autonomia per menjar", defensa.
En aquesta línia, Massanés també ha recalcat que hem d'exercir de "consumidors actius" perquè "som el que mengem" i ha advertit que ara només dediquem el 15% del sou a menjar mentre fa 50 anys hi dedicàvem el 70%.