Eixarcolant impulsa el reconeixement legal de cinc espècies de plantes silvestres comestibles, que ara es podran consumir i comercialitzar amb total normalitat a tots els estats membres de la Unió Europea.
Aquest mes d’abril s’ha assolit una fita clau en la lluita per normalitzar les plantes silvestres com a part del sistema alimentari europeu. Per primera vegada, la Unió Europea ha reconegut oficialment cinc espècies comestibles com a aliments legals gràcies a la feina impulsada per Eixarcolant, una entitat que treballa per recuperar el coneixement tradicional i promoure una alimentació més sostenible i de proximitat.
El reconeixement ha estat validat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i les seves homòlogues europees, que han conclòs que aquestes plantes no són “nous aliments” sinó aliments tradicionals amb un llarg recorregut històric en la dieta popular. Així, la malva major (Malva sylvestris), el cardellet (Scolymus hispanicus), el colitx (Silene vulgaris), el lletsó (Sonchus oleraceus) i l’ortiga menuda (Urtica urens) passen a formar part del registre oficial d’aliments de la Comissió Europea.
Aquest reconeixement suposa un gran avenç per a més de 440 milions de ciutadans europeus, que a partir d’ara podran consumir i comercialitzar aquestes espècies amb totes les garanties legals. Fulles, flors i tiges d’aquestes plantes podran circular lliurement per mercats, cuines i establiments alimentaris d’arreu de la UE, obrint la porta a una nova etapa d’innovació gastronòmica i sobirania alimentària.
La iniciativa, pionera a escala europea, és fruit de més d’un any de treball rigorós, que ha inclòs la presentació d’estudis etnobotànics que acrediten l’ús ancestral d’aquestes espècies. Eixarcolant ja té preparades 73 plantes més per incorporar al registre, tot i que la tramitació es farà de forma progressiva.
Des de truites de cardellet fins a patés d’ortiga o xips de malva, les plantes silvestres podrien ben aviat tenir un lloc estable a la cuina contemporània. Aquest reconeixement no només dignifica el saber popular i la biodiversitat local, sinó que també demostra que des d’una entitat petita, amb constància i convicció, es poden transformar les polítiques alimentàries a escala europea.
