L’IRTA, en el marc d’un estudi finançat per METROBS (l’Observatori Metropolità del Canvi Climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), ha estat treballant en els darrers anys en la valoració del verd urbà de l’àrea metropolitana de Barcelona per analitzar les seves possibilitats agrícoles al llarg del segle XXI.
L’objectiu de l’estudi és donar pautes de gestió agronòmica que possibilitin incrementar l’eficiència en l’ús de recursos, d’acord amb criteris d’estalvi, eficiència i sostenibilitat, així com l’adaptació al canvi climàtic.
Un futur que cal gestionar des del present
El canvi climàtic condicionarà durant el XXI a la sostenibilitat alimentària catalana, el paisatge i la disponibilitat de recursos.
Segons aquest estudi, en aquest futur que se’ns presenta Catalunya podrà seguir mantenint les zones actuals d’agricultura de regadiu, sempre que es tinguin en compte les necessitats reals i és gestionin de forma responsable. També es mantindrà una agricultura de secà en àmplies zones del territori que només disposen de l’aigua de la pluja i de les reserves d’aigua del sòl (en aquest àmbit s’emmarquen altres iniciatives subscrites per l’IRTA, com el 4x1000).
El treball de l’IRTA proposa una tercera opció:: una agricultura de secà amb aigua regenerada, que podria situar-se a les grans zones metropolitanes de Catalunya, que es preveu que acullin a uns 5 milions de persones a mitjans del segle.
Segons la memòria del projecte ACCUA, aquestes àrees metropolitanes, com la de Barcelona, podrien gaudir d’una important benignitat climàtica, malgrat el Canvi Global).
Aquest tercer tipus d’agricultura disposa de sòl, d’un clima variable però no extrem, i d’aigua suficient. De fet, el regadiu del Segarra-Garrigues compta amb una dotació hídrica d’uns 350 hectòmetres cúbics per any, gairebé el doble de l’aigua que necessitarien les 5 milions de persones de les àrees metropolitanes (uns 183 hectòmetres cúbics l’any).
També gaudeix d’un mercat de proximitat amb una gran proporció de persones amb un nivell adquisitiu mitjà, proper a les estacions de transport per exportació i amb una xarxa logística que generaria una petjada de carboni molt baixa (el que es coneix com a “producció km 0”) si es combina el tren amb vehicles elèctrics per a recorreguts curts.
Idees per a una gestió sostenible
Es tracta d’una possible realitat en un futur proper, que necessitaria canviar algunes idees preconcebudes i afegir noves vies de sostenibilitat:
· Reutilització de les aigües grises. L’aigua regenerada és tan bona i/o millor que algunes de pou o freàtiques, tant pel reg agrícola com per la gestió ramadera.
· Menys temps de conservació. Canviant l’època de collita es pot mantenir la qualitat dels productes vegetals sense incrementar la petjada de carboni, gràcies que no es necessitaran períodes de conservació llargs.
· Preservar els espais verds metropolitans. Dotar-los de funcionalitat, en aquest cas agrícola, regular el cicle de l’aigua i la seva qualitat, reduir els efectes d’illa de calor i mantenir la biodiversitat.
· Economia circular. Desenvolupar una gestió dels residus que s’iniciï des de la mateixa llavor. Produir sinèrgies entre indústries amb economia circular, reutilitzant els subproductes d’una producció per a d’altres indústries (com pinsos, farmàcia, cosmètica...).
En l’estudi del METROBS s’han aportat resultats i idees en la gestió de zones verdes a partir d’indicadors òptics no intrusius; en el càlcul de la petjada hídrica del verd, fent especial èmfasi en l’aigua grisa; en la valoració de les cobertes verdes com aïllants tèrmics i de l’agricultura en edificis i horts urbans; en valorar la vegetació de la línia de costa no només des del punt de vista ornamental o ecològic, si no també com a potencial mesura adaptativa en front de l’increment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.
Podeu consultar l’estudi complet del METROBS aquí.