Un reportatge de The New Barcelona Post destaca com aquests espais permeten als petits productors iniciar el seu negoci sense una gran inversió. A la Catalunya Central, la Diputació de Barcelona ha impulsat la creació de tres obradors compartits, que ja fan servir diversos productors de la Xarxa Productes de la Terra.
Els obradors compartits s’han convertit en una eina fonamental per a l’emprenedoria agroalimentària a Catalunya. Segons explica The New Barcelona Post en el seu reportatge “Els obradors compartits es consoliden com a vivers de projectes alimentaris”, aquests espais permeten als petits productors disposar d’instal·lacions professionals sense haver de fer una gran inversió inicial en maquinària i infraestructures.
Des del 2007, s’han creat 19 obradors comunitaris a Catalunya i s’espera que aquest any n’entrin en funcionament una desena més. Aquests equipaments actuen com a vivers empresarials per al sector alimentari, facilitant que els emprenedors puguin testar la viabilitat dels seus projectes en un entorn adaptat a la normativa sanitària i amb l’acompanyament necessari per consolidar els seus negocis.
Tres obradors impulsats per la Diputació de Barcelona
A la Catalunya Central, la Diputació de Barcelona ha jugat un paper clau en l’impuls d’aquests espais a través de la línia d’ajuts BCN Smart Rural. En aquest marc, s’han creat tres obradors compartits:
- L’Obradora (Manresa)
- El Quall (Lluçanès)
- El Tall (Bages)
Aquests obradors permeten l’elaboració de diferents tipus de productes, com formatges, menjars preparats o licors, segons les necessitats de cada territori. Gràcies a aquestes instal·lacions, diversos productors de la Xarxa Productes de la Terra han pogut iniciar i fer créixer els seus projectes.
Més enllà d’un espai de producció
Els obradors compartits no només ofereixen un espai de treball equipat, sinó que també fomenten la col·laboració entre productors, la sostenibilitat i la valorització del producte local. Tal com destaca el reportatge de The New Barcelona Post, aquests espais faciliten la creació de sinergies entre els petits elaboradors, que sovint comparteixen proveïdors, intercanvien coneixements i col·laboren en projectes conjunts.
A més, les administracions públiques han impulsat ajudes econòmiques per donar suport a aquests projectes. La Generalitat de Catalunya, a través del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, ha destinat 1,2 milions d’euros a finançar nous obradors i millorar els ja existents.
Aquesta xarxa d’obradors compartits s’ha convertit en una peça clau per al desenvolupament de l’economia rural i la promoció d’un model alimentari més sostenible i de proximitat. Segons Eloi Guinjoan, tècnic d’innovació de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), aquests espais són essencials per facilitar l’emprenedoria en zones despoblades i per contrarestar el domini de la gran indústria alimentària.
Un model amb futur
L’experiència dels darrers anys demostra que els obradors compartits han estat una eina efectiva per impulsar nous projectes agroalimentaris. A més, han permès que productors locals desenvolupin negocis viables sense haver de contraure grans deutes o fer una inversió inicial inassumible.
A mesura que es consolidin més iniciatives d’aquest tipus, es preveu que aquests espais tinguin un impacte cada cop més gran en l’economia local i en la diversificació del teixit agroalimentari català.