Dels mesos freds de l’hivern, de les gelades que ruixen els conreus cada nit i matinada, en surten alguns dels productes singulars més representatius de les comarques barcelonines. Amb el fred de gener i febrer, els mercats van plens de cols, carxofes i escaroles, però sabeu distingir els productes singulars de casa nostra? Us convidem a fer un recorregut agroalimentari des de l’interior de la província fins la costa per omplir la taula de productes singulars!
Cols, varietats per remenar i triar
Des del Moianès, al Vallès Occidental o el Bages, de cols singulars n’hi ha per remenar i triar! Cada varietat presenta unes característiques especials que la fan única en la seva espècie.
La Col del Moianès té una fulla intensament verda, prima i ondulada, i una textura llanosa. És la protagonista principal del plat Baiaton, com es coneix al Moianès el popular trinxat de col i patata amb cansalada. Podeu trobar aquesta varietat de col al Mas la Datzira, a Castellcir, és una empresa productora adherida a la Xarxa de Productes de la Terra.
Avall del Moianès, al Vallès Occidental la col també hi arrela. D’aquí en són característiques dues varietats: la Col Brotonera i la Col de Paperina. La primera, la Brotonera, és una col d’aparença, gust i textura delicada que dona pas als brotons i als espigalls. Es va deixar de cultivar per l’aparició d’altres varietats més productives, però des de fa uns anys ha començat un procés de recuperació del seu cultiu al Vallès. La cuina d’aquesta varietat és senzilla, es menja fresca, bullida o amanida amb un raig d’oli. La segona, la Col de Paperina, també del Vallès Occidental, la reconeixereu perquè les seves fulles no estan tan atapeïdes. Ofereix un gust suau i dolç i pot arribar als 100 cm d’alçada. El seu cultiu és delicat i la temporada és escassa i curta, això fa que no se la trobi a punts de venda massius. Però si aneu al Vallès Occidental podeu buscar totes dues varietats a la Masia de Ca N’Oliveró, a Castellbisbal, o Can Rodó, a Ullastrell.
Al Bages és pròpia i singular la Col Verda Manresana. L’identificareu per la seva tonalitat verdosa fosca, la seva dimensió mitjana i el seu gust intens. Com totes les cols és rica en vitamina C i té un alt contingut en àcid fòlic. Aquesta és ideal per fer trinxat però també és deliciosa bullida amb patata, acompanyada amb botifarra o d’acompanyant d’altres plats d’hivern. La trobareu al Mercat Puigmercadal de Manresa i a Cal Masses, a Sant Salvador de Guardiola.
Espigalls i escarola perruqueta del Garraf
De la Col Brotonera neix un dels productes més abanderats del Garraf durant els mesos de fred, els espigalls. De gust suau i color verd fosc, els espigalls van estar a punt de desaparèixer la segona meitat del segle XX. Des de fa dues dècades, però, els agricultors vilanovins n’han reimpulsat el seu conreu. Per cuinar-los es recomana bullir-los amb aigua abundant i sal entre set i quinze minuts, es poden acompanyar de patata, cansalada o arengada. Els podeu comprar a les botigues de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes o Cubelles. Si teniu dubtes, podeu preguntar a l’Associació de Pagesos Agroecològics del Garraf.
A l’hivern però els espigalls comparteixen protagonisme al Garraf amb una altra hortalissa singular de la comarca, l’escarola perruqueta. De color verd clar i més petita que les altres escaroles, la perruqueta té un gust sorprenentment dolç i una textura suau i cruixent. És ideal per elaborar un dels plats estrella de la comarca, el xató. I de ben segur que la trobareu a moltes botigues de la zona.
Carxofa i pollastre del Prat
Amb el fred de gener, els mercats s’han tornat a omplir de carxofa. La més popular, singular i reconeguda de tota la província és la Carxofa Prat. Fresca, intensa, gustosa, suau i poc aspre al paladar són les característiques que l’identifiquen. Es cultiva al Parc Agrari del Baix Llobregat, on hi toquen el vent suau del riu Llobregat i la brisa del mar. Es poden servir farcides, arrebossades en tempura o d’acompanyant d’un bon plat de carn. La trobareu a molts mercats de la província, busqueu-ne el distintiu!
A l’hivern, i sobretot els dies de Nadal, el Delta del Llobregat llueix un altre protagonista indiscutible a les taules: el pollastre del Prat. Conegut també com a pota blava, es cria a l’aire lliure i s’alimenta amb un 80% de cereals, fet que fa que tingui un gust més pronunciat i una carn més tendra, melosa i fina. Compta amb el segell europeu d’Indicació Geogràfica Protegida. Acompanyat de carxofes, amb confit o guisat a la catalana, hi ha mil maneres diferents de cuinar-lo. Per trobar-lo, us pot orientar l’Associació de criadors de la Raça del Prat.
El Gall i l’ànec mut del Penedès
També entre l’aviram i amb Indicació Geogràfica Protegida des de l’any 2016 hi ha el Gall del Penedès. Es cria en plena llibertat durant onze setmanes amb una alimentació rica en gra basada en blat de moro, soja i granet de raïm. La seva carn és ferma i de gran qualitat, idònia per a tot tipus de receptes, ja sigui acompanyat d’escamarlans o cuixes farcides de calçots.
També a la comarca de l’Alt Penedès hi ha l’ànec mut, criat a les zones rurals al voltant de Vilafranca i el Penedès des del segle XVI. Es cria majoritàriament als corrals i s’alimenta en un mínim d’un 70% de cereals o derivats. Té una carn consistent, poc greixosa i amb una pell molt fina, que el fan ser un animal molt preuat entre els restauradors. Tasteu-lo rostit o en canelons... Trobareu tant el Gall del Penedès com l’ànec mut a empreses de la comarca com Cal Tinons de Pacs del Penedès o Cal Padrí a Castellví de la Marca.