Blat forment i productes làctics: Les joies del Lluçanès

divendres, 14 juny, 2019

El passat dijous 6 de juny ens vam reunir al Lluçanès el personal tècnic de la en una nova sessió d’intercanvi, organitzada pel Consorci del Lluçanès i la Xarxa. Hi vam assistir vint-i-una persones pertanyents als dotze ens locals i a diferents gerències de la Diputació de Barcelona.

La jornada va començar amb un fantàstic esmorzar que ens van preparar la gent del Mas Terricabras, una explotació familiar agrícola-ramadera de moltes generacions situada al municipi d’Oristà dedicada al cultiu de cereals i farratges per el bestiar, vaques de pastura, vedells d’engreix i truges. Aquesta família, ens van explicar que han recuperat diferents varietats locals de cultiu com ara el “cigró d’Oristà”, una variant de color pàl·lid i petit, bec petit i una pell rugosa i poc perceptible. També han recuperat diferents varietats de blats antics com el Blat Forment, un blat dur de gra arrodonit i d’un característic color torrat, i blat de xeixa, que serveixen per fer-ne blat escairat i farina que queda d’un color una mica més fosc. I, finalment, també han fet ressorgir els tomàquets verds d’Oristà, que es caracteritzen per ser dolços, plens, de color sorprenentment verd per dins i per fora, de mida mitjana de 4 a 6 cm de diàmetre i de forma arrodonida. Aquesta finca familiar va ser la nostra primera parada de la ruta del pa,  i després de l’explicació per part de la mateixa família de la història del blat forment, la manera com es va recuperar, els passos de creixement del blat i els usos per al consum humà, vam visitar els camps de blat on vam poder apreciar la diferència entre els blats i característiques que ens havien explicat prèviament.

Després de visitar aquests punts de la ruta del pa, ens vam endinsar a la ruta de la llet. Al Lluçanès la producció de llet, formatge i postres làctiques està prenen molta força, amb moltes iniciatives interessants i variades. És un territori on hi abunden granges de vaques, cabres i ovelles i també restaurants que elaboren plats amb aquests productes de proximitat. La visita guiada de la ruta de la llet consta de diferents parades, no obstant això, nosaltres no les vam poder fer totes i ens vam limitar a fer-ne dues, igual que en el cas de la ruta del pa. Primerament, vam visitar els Formatges de Lluçà, una explotació ramadera i una petita formatgeria a Lluçà que elaboren formatges de llet crua de la llet del seu propi ramat de cabres pirinenques que pasturen diàriament a les vessants boscoses a la vall de Merlès. Els mateixos propietaris de la finca controlen l’alimentació de les cabres, el maneig, la munyida, el transport, i el procés i elaboració dels formatges garantint-ne, d’aquesta manera, la seva qualitat. Després de les explicacions que ens va donar el Jordi, un dels responsables de la finca, vam visitar algunes de les seves cabres i vam tastar quatre formatges esplèndids acompanyats amb una copa de vi blanc, que com ens va comentar el Jordi, si el formatge és bo, s’ha d’acompanyar amb vi blanc i no pas negre com està erròniament entès, ja que el sabor del formatge es prou bo com per no haver-lo de emmascarar.

 

 

Seguint la ruta de la llet, després del tast de formatges, vam desplaçar-nos fins la Casa Soler de N’hug, una masia de Prats de Lluçanès on s’hi duu a terme activitat agrícola i ramadera des de fa dècades. La carnisseria ‘El Taulell’ és on es venen els productes carnis i la llet produïts a l’explotació familiar, intentant així, tancar el cercle. Produeixen llet de vaca, carn de xai, de vedell i de porc. En la nostra visita, vam poder veure com les vaques anaven passant pel procés de ser munyides (procés que és pot realitzar fins unes quatre vegades el dia, depenent de les condicions de l’animal) i també ens van ensenyar el seu d’un escorxador de baixa capacitat, una zona destacable ja que són la primera explotació del país que disposen d’aquesta instal·lació.

 

Per acabar d’arrodonir la jornada, vam anar a dinar a Cal Trumfo de La Torre d’Oristà, on ens van servir plats elaborats amb productes de la terra de qualitat immillorable, com ara el inconfusible blat escairat. Aquest últim punt de la jornada va servir per acabar de parlar entre els assistents de la sessió d’intercanvi i comentar el dia i les experiències viscudes. El director tècnic del consorci del Lluçanès, Xavier Barniol, ens va explicar que el xef del restaurant, Isaac Monzó, ha elaborat recentment un receptari del blat forment amb diferents aplicacions gastronòmiques d’aquest preuat cereal, que està disponible per qui ho desitgi.